#ForaMorrals

Festival Intergalàctic per la Llibertat d’expressió

11 – 17 DE JUNY

Palma

A Espanya, l’aplicació totalment arbitrària i interessada de la nefanda Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, o “Llei Mordassa”, va ser aprovada en l’any 2015 pel Partit Popular i que té un clar antecedent en la Llei Corcuera promoguda pel PSOE el 1992 per combatre ETA, va sorgir, en teoria com una eina jurídica per defensar-nos, en concret, del terrorisme islamista o altres formes semblants, més extremistes i violentes. Amb l’aplicació d’aquesta llei, i encara que la banda terrorista ETA anunciés la seva dissolució després de sis anys sense cometre actes violents, crida l’atenció que s’hagi disparat el nombre de condemnes per enaltiment del terrorisme i altres variants de desobediència a l’Estat.

La llista de persones involucrades en diferents processos judicials, encara que amb sentències diferents, comença a ser molt preocupant: unes vegades són acusacions d’enaltiment del terrorisme;el cas dels titellaires Raúl García i Alfonso Lázaro, el músic César Strawberry, cantant de DEFCONDOS o Valtonyc; imputacions per delicte d’incitació a l’odi Romy Arce, regidora de “AHORA Madrid”, militant d’Esquerra Anticapitalista i Aziz Faye, actual portaveu del Sindicat de Manteros o l’asturià Daniel Ripa, militant de Podem, acusat per l’organització ultraconservadora “HAZTE OIR “de manifestar-se contra la visita d’aquell autobús, portador de la pitjor propaganda homòfoba); o per vexacions a l’església catòlica les components del col·lectiu feminista que van organitzar el “Coño insumíso” a Sevilla o l’actor Willy Toledo per injúries a la verge; desobediència o resistència a l’autoritat i posar en perill la integritat de policies els vuit joves d’Altsasu que fa mesos (que …) tancats amb sol·licitud de penes que els poden condemnar a dècades de privació de llibertat, més que per assassinat; l’intent de sancionar el periodista de la revista ‘Argia’ Axier López per publicar «sense autorització» a Twitter la foto d’una operació policial o les multes contra Mugitu!, el moviment de desobediència civil contra el TAV (tren d’alta velocitat) per una protesta nudista als carrers de Vitòria / Gasteiz); per vulnerar l’ordenament jurídic (com totes els implicats en el Procés català); o injuriar la corona (els joves catalans Jaume Roura i Enric Stern, el raper Pablo Hasel o, més recentment l’activista de Tenerife per pujar a Facebook el missatge “Els Borbons als taurons”, com si el dit i el fet fossin el mateix). En fi, una llarga llista que cada dia s’amplia amb un reguitzell de casos menys mediàtics, però no per això igual de greus que, encara que semblin inversemblants, ara mateix comencen a ser el pa nostre de cada dia.

Tot aquest procés de judicialització persecutòria contra la llibertat d’expressió sol anar acompanyat d’una inusitada intoxicació mediàtica. Els casos de manipulació -això que es coneix com a Postveritat, o mentir intencionadament per crear un estat d’opinió, tot i saber que tot és un engany premeditat- han augmentat de manera exponencial i el que és molt pitjor, com a conseqüència, s’imposen les pitjors formes de coerció, persecució, linxament o censura (la retirada del quadre de l’artista Santiago Sierra en la passada fira d’art ARCO, o la insistència del PP granadí a prohibir la representació de l’obra d’Alberto San Juan, Autoretrat d’un jove capitalista espanyol) que, interpretada pel mateix autor en companyia de Marta Calvó, fa mesos que sent programada a Madrid amb èxit al Teatre del Barri. En aquesta mateixa direcció s’orienten les operacions d’assetjament i amenaça de tancament contra alguns centres socials autogestionats, com La Ingovernable de Madrid, que ara mateix són punta de llança de les lluites per la llibertat d’expressió i el dret a la ciutat democràtica. Precisament en una d’elles, La Casa Invisible de Màlaga, fa poc Sayak València, la filòsofa i poeta mexicana, en la presentació de l’exposició de Rogelio López Cuenca presenta aquests dies al centre social, recordava que el capitalisme, aparentment refinat, – ella ho anomena capitalisme gore- ha començat a perdre-li la por a la violència: «Abans es camuflava sota propaganda i discursos de progrés, però ara, amb el repunt de la censura i la reivindicació de mà dura, el capitalisme s’ha adonat que no necessita la democràcia». Santiago Eraso Beloki

………………………

LIBERTAD DE EXPRESIÓN. ROMPER LAS MORDAZAS

En España, la aplicación totalmente arbitraria e interesada de la nefanda Ley Orgánica de Protección de la Seguridad Ciudadana, o “Ley Mordaza”, fue aprobada en al año 2015 por el Partido Popular y que tiene un claro antecedente en la Ley Corcuera promovida por el PSOE en 1992 para combatir a ETA, surgió, en teoría como una herramienta jurídica para defendernos, en concreto, del terrorismo islamista u otras formas semejantes, más extremistas y violentas. Con la aplicación de esta ley , y a pesar de que la banda terrorista ETA anunciara su disolución tras seis años sin cometer actos violentos, llama la atención que se haya disparado el número de condenas por enaltecimiento del terrorismo y otras variantes de desobediencia al Estado.
La lista de personas involucradas en diferentes procesos judiciales, aunque con sentencias diferentes, empieza a ser muy preocupante: una veces son acusaciones de enaltecimiento del terrorismo (el caso de los titiriteros Raúl García y Alfonso Lázaro, el músico César Strawberry, cantante de Def con Dos o José Miguel Arenas Beltrán, más conocido por el alias Valtonyc); imputaciones por delito de incitación al odio (Romy Arce, la hostigada concejal de Ahora Madrid, militante de Izquierda Anticapitalista y Aziz Faye, actual portavoz del Sindicato de Manteros o el asturiano Daniel Ripa, militante de Podemos, acusado por la organización ultraconservadora “Hazte oír” de manifestarse contra la visita de aquel autobús de triste recuerdo, portador de la peor propaganda homófoba); o por vejaciones a la iglesia católica (las componentes del colectivo feminista que organizaron el “Coño insumiso” en Sevilla o el actor Willy Toledo por injurias a la virgen); desobediencia o resistencia a la autoridad y poner en peligro la integridad de policías (los ocho jóvenes de Altsasu que llevan meses encerrados con solicitud de penas que les pueden condenar a décadas de privación de libertad, más que por asesinato; el intento de sancionar al periodista de la revista ‘Argia’ Axier López por publicar «sin autorización» en Twitter la foto de una operación policial o las multas contra Mugitu! el movimiento de desobediencia civil contra el TAV (tren de alta velocidad) por una protesta nudista en las calles de Vitoria/Gasteiz); por vulnerar el ordenamiento jurídico (como todas los implicados en el Proces catalán); o injuriar a la corona (los jóvenes catalanes Jaume Roura y Enric Stern, el rapero Pablo Rivadulla, alias Hásel o, más recientemente el activista tinerfeño por subir en Facebook el mensaje “Los Borbones a los tiburones”, como si el dicho y el hecho fueran lo mismo). En fin, una larga lista que cada día se amplía con una retahíla de casos menos mediáticos, pero no por ello igual de graves que, aunque parezcan inverosímiles, ahora mismo empiezan a ser el pan nuestro de cada día.

Todo este proceso de judicialización persecutoria contra la libertad de expresión suele ir acompañado de una inusitada intoxicación mediática. Los casos de manipulación -eso que se conoce como posverdad o mentir intencionadamente para crear un estado de opinión, aun a sabiendas que todo es un engaño premeditado- han aumentado de manera exponencial; y lo que es mucho peor, como consecuencia, se imponen las peores formas de coerción, persecución, linchamiento o censura (la retirada del cuadro del artist a Santiago Sierra en la pasada feria de arte ARCO, o la insistencia del PP granadino en prohibir la representación de la obra de Alberto San Juan Autorretrato de un joven capitalista español) que, interpretada por el propio autor en compañía de Marta Calvó, lleva meses siendo programada en Madrid con éxito en el Teatro del Barri. En esa misma dirección se orientan las operaciones de acoso y amenaza de cierre contra algunos centros sociales autogestionados, como La Ingobernable de Madrid, que ahora mismo son punta de lanza de las luchas por la libertad de expresión y el derecho a la ciudad democrática. Precisamente en una de ellas, La Casa Invisible de Málaga, hace poco Sayak Valencia, la filósofa y poeta mexicana, en la presentación de la exposición de Rogelio López Cuenca presenta estos días en el centro social, recordaba que el capitalismo, aparentemente refinado, – ella lo denomina capitalismo gore- ha empezado a perderle el miedo a la violencia: «Antes se camuflaba bajo propaganda y discursos de progreso, pero ahora, con el repunte de la censura y la reivindicación de mano dura, el capitalismo se ha dado cuenta de que no necesita la democracia» Santiago Eraso Beloki